L’abadia de Pontigny és una de les quatre primeres fundacions filials de Cîteaux (Costa d’Or), que van constituir el nucli de l’expansió de l’orde cistercenc i van tenir un paper fonamental en el seu desenvolupament. La primera fou La Ferté (Saona i Loira), fundada el 1113; després es va establir Pontigny, el 1114, i, més endavant, Claravall (Aube) i Morimond (Alt Marne), totes dues fundades el 1115.
La fundació de Pontigny fou impulsada per iniciativa d’Esteve Harding (c. 1060-1134), abat de Cîteaux entre els anys 1108 i 1133. També hi van intervenir un canonge de la catedral d’Auxerre i el bisbe Humbaud, de la mateixa diòcesi. El primer abat de Pontigny fou Hugues de Mâcon, personatge relacionat amb Bernat de Claravall (1090-1153). Tot i la manca de confirmació documental, els cronistes de l’orde consideren que el lloc escollit per establir-hi la nova abadia havia estat ocupat anteriorment per un eremita anomenat Esteve.
Tradicionalment, s’ha situat l’inici de la construcció de la gran església abacial de Pontigny a mitjan segle XII, en una època de prosperitat del monestir. La capçalera es va construir probablement entre les darreres dècades del segle XII i els primers anys del XIII, ja que el 1206 encara s’hi duien a terme obres. Ben aviat, Pontigny va impulsar noves fundacions. La primera fou l’abadia de Bouras (Nièvre), el 1119, seguida de les de Cadouin (Dordonya), el mateix any, Fontainejean (Loiret) i Jouy (Sena i Marne), totes dues fundades el 1124. En total, Pontigny va arribar a tenir setze filiacions directes. Des dels seus inicis, la comunitat també disposava d’una església, o més pròpiament d’un oratori, dedicat a sant Esteve.
Façana occidental i nàrtex
Nàrtex
A cavall dels segles XII i XIII, aproximadament, es va construir la capella de Saint-Thomas, dedicada a Thomas Becket (c. 1118-1170), arquebisbe de Canterbury. Entre els anys 1164 i 1166, Becket s’havia refugiat a Pontigny. El 1170 fou assassinat a Canterbury a causa dels conflictes amb la monarquia anglesa, relacionats amb la defensa de la llibertat de l’Església davant el poder reial. Després de Becket, els arquebisbes de Canterbury Stephen Langton (c. 1150-1228) i Edmund Rich (sant Edme o Edmond, c. 1175-1240) també van haver de viure a l’exili. Edmund va morir el 1240 i fou enterrat a Pontigny, on és venerat.
La vida monàstica va continuar fins que, durant el segle XIV, l’abadia va entrar en decadència a causa de les epidèmies que assolaven la regió i de la guerra dels Cent Anys. La comunitat, que havia arribat a comptar amb una cinquantena de monjos, es va reduir a menys de vint. El 1546 fou nomenat el primer abat comendatari, Jean de Bellay. Posteriorment, l’abadia també va patir les conseqüències de les guerres de Religió: el 1568 fou saquejada pels hugonots i els monjos van haver de fugir, tot i que van aconseguir salvar el sepulcre de sant Edmund. Durant els segles XVII i XVIII es van emprendre obres de restauració dels edificis i s’hi va incorporar nou mobiliari, entre el qual destaca l’altar-reliquiari de Saint-Edme, consagrat el 1749.
Nàrtex
Nàrtex
A partir del 1790, l’abadia es va veure afectada per la Revolució Francesa. La comunitat es va dispersar i part dels edificis van quedar en ruïnes. L’església es va salvar gràcies a la popularitat de la devoció a sant Edmund: el 1801 es va convertir en església parroquial i el 1840 fou declarada monument històric. Es conserva l’església abacial, de grans dimensions, precedida d’un atri i formada per tres naus i un transsepte amb capelles laterals. La capçalera comprèn el presbiteri, envoltat d’un deambulatori amb capelles radials. També es conserven algunes estructures d’altres dependències monàstiques.
Portal de l'església
Filiació de Pontigny
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d’Or) / 1098
Abadia de Pontigny (Yonne) / 1114
Abadia de Bourras (Nièvre) / 1119
Abadia de Cadouin (Dordonya) / 1119
Abadia de Fontainejean (Loiret) / 1124
Abadia de Jouy (Sena i Marne) / 1124
Abadia de Saint-Sulpice de Bugey (Ain) / 1133
Abadia de Quincy (Yonne) / 1133
Abadia de Chaalis (Oise) / 1137
Abadia de Les Roches (Nièvre) / 1137
Abadia de Notre-Dame du Pin (Viena) / 1141
Abadia de Cercamp (Pas de Calais) / 1141
Abadia de l'Estrée (Eure) / 1145
Abadia de l'Étoile (Viena) / 1145
Abadia de Trizay (Vendée) / 1145
Abadia de Ré, o Châteliers (Charente Marítim) / 1156
Abadia de Dalon (Dordonya) / 1162
Abadia d’Egres (Romania) / 1179
Rerecor
Reixa del cor
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Altar i sepulcre de Saint-Edme (1749)
Façana nord de l'església amb la galeria del claustre
Claustre
Claustre. Portal de l'església
Claustre
Claustre
Ala dels conversos
Ala dels conversos, al costat del nàrtex
Vista de Pontigny, el 1796
Histoire de l'abbaye de Pontigny (1839)
Plànol de l'abadia
Il·lustració de L'abbaye de Pontigny (1844)
Plànol de l'església
Il·lustració de L'abbaye de Pontigny (1844)
- BENOIT, Jean-Luc (1997). Les origines de Pontigny ou la naissance de la seconde fille de Cîteaux. Auxerre: BSFAY
- BENOIT, Jean-Luc (1999). Les trois premiers abbés de Pontigny (1114-1174). Auxerre: BSFAY
- CHAILLOU DES BARRES, Claude-Étienne (1844). L'abbaye de Pontigny. París: A. Vaton
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- FONTAINE, Georges (1928). Pontigny, abbaye cistercienne. París: Lib. Ernest Leroux
- HÉLIAS-BARON, Marlène (2004). Chronologie des quatre premières filles de Cîteaux. La Ferté-sur-Grosne, Pontigny, Clairvaux et Morimond. Hypothèses 2004/1
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- KINDER, Terryl N. (2010). L’abbaye de Pontigny. Éditions du Patrimoine
- SAINT-MAUR, Congregació de (1770). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 12. París: Typographia Regia
- WAAST-BARTHÉLEMY, Henry (1839). Histoire de l'abbaye de Pontigny, ordre de Cîteaux. Auxerre: Maillefer
- WIÉNER, Claude (1994). Pontigny. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire
Pontigny està situat al nord-est d’Auxerre