El monestir d’Atane fou fundat cap a l’any 570 per sant Aredi (Yrieix, c. 511-591) al lloc d’Attanum. Es tractava d’una casa modesta que es desenvolupà al voltant de la figura del seu fundador. Poc abans de morir, Aredi redactà el seu testament, mitjançant el qual llegava béns a aquest monestir, així com a l’abadia de Saint-Pierre de Vigeois (Corresa), que també havia fundat, i disposava el seu enterrament a Saint-Hilaire de Poitiers.
A més, va posar el monestir d’Atane sota el patronatge de Saint-Martin de Tours (Indre i Loira). Les notícies sobre aquest monestir són molt escasses a causa de la pèrdua de la seva documentació. S’ha considerat que el lloc fou restaurat per Pipí el Breu († 768), potser com a canònica, restauració que, segons un document fals, hauria estat confirmada pel seu fill, Carlemany, l’any 794. Tanmateix, és més segur que durant la primera meitat del segle IX es tractava d’una canònica regular, probablement seguidora dels costums aquisgranesos.
Entre els segles XI i XII, la canònica es va secularitzar. Encara l’any 1060 s’hi esmenta un abat, però posteriorment només apareix la figura del degà. D’altra banda, Atane (o Saint-Yrieix) continuava sota la dependència de la col·legiata de Saint-Martin de Tours. La seva transformació en col·legiata afavorí la prosperitat de l’antic monestir: es pogué reconstruir i els seus béns augmentaren. L’església que es conserva fou construïda entre els segles XII i XIII, tot i que manté alguns elements anteriors, com el porxo de la façana de ponent amb el seu campanar. No es conserven restes de les primeres construccions de l’època fundacional.

The Metropolitan Museum of Art. Gift of J. Pierpont Morgan, 1917
A la Biblioteca Municipal de Saint-Yrieix-la-Perche es conserva un manuscrit il·luminat del segle XII, procedent de la col·legiata de Saint-Yrieix.
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1993). La reconstruction de la collégiale limousine de Saint-Yrieix (1181) : une ambition monumentale dans le goût Plantagenêt. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 142
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BESSEYRE, Marianne; i altres (2014). La Bible de Saint‐Yrieix et le Peintre du Sacramentaire de Saint‐Étienne de Limoges. Les chapitres séculiers et leur culture. Presses Universitaires de Limoges
- FAGE, René (1923). Saint-Yrieix. Congrès archéologique de France, 84 ss. Limoges. Société française d'archéologie
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 10. París: Bloud et Barral
- LEROUX, Alfred (1882). Notes pour servir à l'histoire de Saint-Yrieix. Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin, vol. XXX
- LEROUX, Alfred (1892). Chronologie de l'histoire de Saint-Yrieix-la-Perche. Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin, vol. XL
- MASSONI, Anne (2009). Le chapitre de Saint-Yrieix : une dépendance martinienne en terre limousine. Chapitres séculiers et production artistique au XIIe siècle. Presses universitaires de Limoges
- MAURY, Jean (1960). Limousin roman. La Nuit des temps, 11. Zodiaque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia