Després d’un primer intent fallit d’establir una cartoixa en aquest territori de la vall de Béol, l’any 1151 Aymon de Faucigny ho va intentar novament, donant els terrenys per a una segona fundació. La nova comunitat es va formar amb monjos procedents de la Grande-Chartreuse (Isère), encapçalats per Joan Hispà, que en fou el primer prior. La casa senyorial de Faucigny, que també fundaria la cartoixa femenina de Mélan (Alta Savoia), va continuar protegint el monestir fins al segle XIV. Les construccions es van refer al segle XVII i una altra vegada a començament del XVIII, després de patir diversos incendis, particularment el de l’any 1705.
El 1792 la cartoixa fou clausurada arran de la Revolució; l’any següent la comunitat es va dispersar i, posteriorment, els seus béns es van posar a la venda. L’any 1803 s’hi va erigir una parròquia. Els cartoixans van adquirir Le Reposoir, el van restaurar, van aixecar una nova església parroquial i, el 1860, hi van poder tornar. Però aquesta represa fou transitòria: el 1901 foren expulsats definitivament. La casa monàstica es va transformar en un establiment hoteler. Des de l’any 1932, Le Reposoir està ocupat per una comunitat de monges carmelites.
Joan Hispà (1123-1160)
Joan Hispà era originari de les terres de Lleó. Als tretze anys es va traslladar a la Provença i més endavant ingressaria a la cartoixa de Montrieux (Var). Va adaptar els costums cartoixans per a la primera casa femenina d’aquest orde, a Prébayon (Valclusa), que després s’estendria a altres monestirs ocupats per dones. L’any 1149 va passar a la Grande-Chartreuse, lloc que va deixar per participar en la fundació de Le Reposoir, on va morir en olor de santedat i va ser objecte de veneració. A mitjan segle XVII, les seves despulles es van traslladar a l’interior de l’església de la cartoixa.
Mémoires et documents publiés par l'Académie salésienne (1898)
Foto de Renhour48, a Wikimedia
Foto de Renhour48, a Wikimedia
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux (1913)
Postal antiga, col·lecció particular
- ANIEL, Jean-Pierre (1983). Les maisons de chartreux des origines à la chartreuse de Pavie. París: Arts et Métiers Graphiques
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise, Aoste et Maurienne. Moûtiers: Cane
- BRUNO DE JÉSUS-MARIE (1951). Le Reposoir. Chartreuse, 1151-1901, Carmel, 1922. Lió: Lescuyer
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- FALCONNET, Jean (1882). Vie, culte et miracles du bienheureux Jean d'Espagne. Annezy: Burdet
- FALCONNET, Jean (1895). La chartreuse du Reposoir au diocèse d'Annecy. Montreuil-sur-Mer: Notre-Dame des Prés
L’antiga cartoixa és al sud de la comuna de Le Reposoir (Alta Savoia), a la qual pertany, entre Ginebra i Chamonix