La cartoixa de Portes està situada en un indret aïllat, envoltat de muntanyes. És una de les primeres fundacions de l’orde cartoixà i encara manté l’activitat. És coneguda també pel nombre de personalitats de renom que hi van estar relacionades, com ara sant Antelm de Belley (o de Chignin, † 1178).
Fotografia de Classiccardinal, a Wikimedia
L’any 1115, dos monjos benedictins de l’abadia d’Ambronay (Ain), Bernard de Varey i Ponce, es van retirar a Portes amb la voluntat de practicar l’eremitisme, amb el suport del mateix monestir d’Ambronay, que els va facilitar les terres, i de Gauceran, arquebisbe de Lió. Ben aviat van establir contacte amb la Grande Chartreuse (Isère) i amb el seu prior Guigo (o Guigues, † 1136), que hi va enviar monjos per instruir-los en els costums cartoixans. Aquesta casa es considera la segona fundació cartoixana després de la Grande Chartreuse, o la tercera si es té en compte la fundació de Santo Stefano del Bosco (Calàbria) pel mateix sant Bru.
El primer assentament era provisional i molt precari; des d’aquell emplaçament es va impulsar la construcció de la cartoixa en un lloc més apartat i adequat per acollir una comunitat nombrosa. Tradicionalment, s’admet que el primer assentament es trobava en el lloc que més endavant es convertiria en la conreria del monestir, coneguda com La Courrerie. Portes fou visitada en aquesta època fundacional pel bisbe Hug de Grenoble, un dels principals impulsors de l’orde cartoixà, així com per l’arquebisbe Humbaud de Lió i Humbert, bisbe de Ginebra, que van participar en la consagració de les esglésies de Portes (1125) i de La Courrerie (1128). El papa Innocenci II (1130-1143) també va concedir privilegis a la cartoixa mitjançant dues butlles.
Ja en època moderna, la casa es va beneficiar de la protecció dels ducs de Savoia, de la monarquia i del papat, cosa que li va permetre adquirir nombroses possessions. El conjunt monàstic es va reedificar completament al segle XVII. Fou suprimida l’any 1791 arran de la Revolució, però el 1855 els cartoixans la van poder adquirir de nou i reprendre la vida monàstica. Encara avui es manté activa, malgrat un parèntesi entre els anys 1903 i 1951, quan va patir una segona expulsió. A la Biblioteca Nacional de França es conserva un olifant de vori (segles XI-XII), trobat cap al 1400 i donat a la cartoixa, que el va conservar fins a la Revolució.
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Museu de la Grande Chartreuse
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
Postal antiga, col·lecció particular
Olifant de vori (s. XI-XII)
Bibliothèque nationale de France
- ANIEL, Jean-Pierre (1983). Les maisons de chartreux des origines à la chartreuse de Pavie. París: Arts et Métiers Graphiques
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1915). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. II. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DUBOIS, Jacques (1971). L'implantation monastique dans le Bugey au Moyen Âge. Journal des savants
- JOLY, L. (1910-1912). Les commencements de la chartreuse de Portes. Bulletin de la Société Gorini. Bourg
La cartoixa està situada en una vall aïllada del terme de Bénonces (Ain), a l’est de Lió