Monasterios de
Catalunya
Monasterio de Sant Serni de Tavèrnoles
Benedictinos
< anterior Inici Catalunya Alt Urgell les Valls de Valira següent >
català
cercador Contacte rss facebook

Alt Urgell

Coll de Nargó
Encomienda de Isot

Estamariu
Celda de Sant Andreu de la Quera

Montferrer i Castellbò
Monasterio de Santa Cecília de Elins
Monasterio de Sant Martí de Albet
Colegiata de Santa Maria de Castellbò
Encomienda de Santa Maria de Costoja

Organyà
Canónica de Santa Maria de Organyà

Ribera d'Urgellet
Monasterio de Sant Andreu de Tresponts / Sant Iscle de Centelles
Monasterio de Sant Climent de Codinet

La Seu d'Urgell
Canónica de Santa Maria / Catedral de la Seu d'Urgell
Canónica de Sant Miquel
Convento de Santa Magdalena / Sant Francesc
Convento de Sant Domingo / Sant Domènec
Convento de Sant Agustí

Les Valls de Valira
Monasterio de Sant Serni de Tavèrnoles
Monasterio de Sant Martí de Bescaran

Alt Urgell (sin localizar)
Monasterio de Sant Sadurní Agananse, o Aganès
Monasterio de Sant Jaume
Monasterio de Sant Andreu in Planezas

El origen de este monasterio es confuso debido a la falta de documentos fiables, la tradición más antigua dice que san Eudald trajo las reliquias de san Serni y se pudo fundar el monasterio. Otras noticias nos hablan de un monje de Tavèrnoles a finales del siglo VIII. También que el año 815 el conde Frèdol de Cerdanya cedió el monasterio de Sant Esteve y Sant Hilari de Umfred (Cerdanya) a Sant Serni.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Pronto empezó a beneficiarse de donaciones muy diversas en el Alt Urgell y el año 914 recibe los pequeños monasterios de Sant Vicenç de Fontclara, Sant Martí de Bescaran, Sant Sadurní Aganès, Sant Martí de Albet y Sant Andreu de Tresponts. Al comenzar el siglo XI llegaba al cenit de su poder: sus posesiones iban del Berguedà en Andorra, de la Cerdanya en Isona y el Pallars, también adquirió dominios en Aragón y Castilla. Desde el 1019 tenía a Sant Llorenç de Morunys como priorato dependiente.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Sant Serni de Tavèrnoles
Ruinas de la nave

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Esta situación económica envidiable le permitió rehacer la gran iglesia abacial, consagrada en 1040 y de la que queda la cabecera. Mientras, había logrado someter otros monasterios como Santa Cecilia de Elins, Sant Celdoni y Ermenter de Cellers... Unas bulas de Urbano II (1099) y Calixto II (1119) confirmaron unos privilegios de inmunidad y exención que le dejaban bajo dependencia directa de la Santa Sede.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


A partir del siglo XIV la casa entró en decadencia, los intentos de reforma de los visitadores de la Congregación Claustral Tarraconense a lo largo del siglo XV no consiguieron devolverle el antiguo prestigio y en el siglo XV empezó a tener abades comendatarios. El papa Clemente VIII suprimió el monasterio en 1592, quedando la iglesia como parroquia.

Catedral de la Seu d'Urgell
Sant Serni de Tavèrnoles
De una fotografía estereoscópica de Josep Salvany, 1916
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Catedral de la Seu d'Urgell
Sant Serni de Tavèrnoles
De una fotografía estereoscópica de Josep Salvany, 1916
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


El monasterio cayó en el abandono y comenzó su ruina. Se perdieron buena parte de las construcciones y del mobiliario. Los capiteles del claustro se dispersaron, otros elementos conservados son un frontal, y un baldaquino en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. La iglesia, que estuvo en estado ruinoso durante dos siglos, se empezó a restaurar en 1971.

Sant Serni de Tavèrnoles
Cabecera desde la nave en ruinas

Sant Serni de Tavèrnoles
Entrada al monasterio
Imagen publicada en La Ilustración Catalana, Núm. 184 (1906)


Sant Serni de Tavèrnoles
Ábside central

Sant Serni de Tavèrnoles
Bóveda del ábside

Sant Serni de Tavèrnoles
Bóvedas de la iglesia


Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Decoración en estuco con la representación de dos ángeles que rodea una de las ventanas del transepto. Siglo XI

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Frontal de altar con nueve santos abades (s. XII-XIII?)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Detalle del frontal de altar
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Baldaquino con un Cristo en majestad entre cuatro ángeles (s. XIII?)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitel procedente del claustro
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitel procedente del claustro
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitel procedente del claustro
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitel procedente del claustro
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitel procedente del claustro
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Bibliografía:
- NOGUÉS I ESTANY, Josep. Història del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Barcelona: Josep Nogués, 1973
- RIU I RIU, Manuel. Catalunya Romànica. Vol. VI. L’Art Urgell. Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992
 

Situación:

La abadía benedictina está situada en Anserall en el término municipal de Valls de Valira (Alt Urgell), a la derecha del río Valira, a tres km de la Seu d'Urgell, en dirección Andorra


Como se va a Sant Serni de Tavèrnoles

Baldiri B. - Agosto de 2011