Monasterios de
Catalunya
Monasterio de Sant Esteve de Banyoles
Benedictinos
< anterior Inicio Catalunya Pla de l'Estany Banyoles siguiente >
català
buscador contacto rss facebook

Pla de l'Estany

Banyoles
Monasterio de Sant Esteve
Capuchinos de Banyoles (Sant Martirià)
Convento de los Servitas / Sant Martirià

Cornellà del Terri
Celda de Sant Andreu del Terri

Vilademuls
Canónica de Santa Maria de Olives

 

< monasterios imprescindibles... >

El monasterio de San Esteban de Banyoles es uno de los más antiguos y que adquirió más importancia de Cataluña. Su fundación hay que situarla alrededor del año 812 y su primer abad y fundador fue Bonit. Poco a poco fue ganando importancia y se hizo con la propiedad, entre otros, de Sant Pere de Rodes (hacia el 870) lo que provocó diferencias con San Polycarpe de Rasès, en el Languedoc.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles (1978)

La portada de la iglesia se empezó a construir a partir de 1530. Durante la Guerra Civil de 1936, perdió las imágenes del tímpano.
Sant Esteve de Banyoles
Portada con las imágenes del tímpano
Imagen publicada por Gaietà Barraquer en
Las Casas de Religiosos en Cataluña...
Sant Esteve de Banyoles
Portada de la iglesia de Sant Esteve (2003)

El año 945 el monasterio fue destruido por causas militares, lo que obligó a su reconstrucción y consta que se volvió a consagrar el 957. En el año 977, Banyoles participó en la fundación del monasterio de Sant Pere de Besalú. Su desarrollo fue importante y en 1017 el papa Benedicto VIII le confirmó sus amplias posesiones, al tiempo que le otorgaba inmunidad. El 1078 el conde Bernat II de Besalú lo sujetó a San Víctor de Marsella, de hecho una donación, que fue confirmada posteriormente por las autoridades eclesiásticas.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles

Gracias a la ayuda de los condes de Cerdanya desde Sant Esteve se establecieron los prioratos de Santa Maria de Finestres (Garrotxa), Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental) y Sant Nicolau de Calabuig (Alt Empordà). Durante el siglo XIII continuó acumulando poder y riquezas. El 1227 se integró en la Congregación Claustral Tarraconense.

Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Planta del monasterio
Publicada por Gaietà Barraquer en
Las Casas de Religiosos en Cataluña...

Los edificios monásticos resultaron dañados a raíz de los terremotos que sufrió Banyoles en los años 1427 y 1428. Durante el siglo XVII también sufrió más destrozos, ahora con motivos bélicos, fue en ese momento en que se perdió el claustro románico, además de resultar afectadas otras dependencias. Este tipo de incidentes se repitieron en los siglos siguientes, y la comunidad se refugió en el santuario dels Arcs, en Santa Pau. Fue clausurado definitivamente en 1835, con la desamortización. Durante la segunda mitad del siglo XX se han hecho excavaciones arqueológicas y posteriormente se ha restaurado.

Sant Esteve de Banyoles
Claustro de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustro de Banyoles

Sant Esteve de Banyoles
Claustro
Sant Esteve de Banyoles
Capitel del claustro
Sant Esteve de Banyoles
Urna en el claustro

Imágenes del claustro anteriores a la restauración (febrero de 1989)
Sant Esteve de Banyoles
Claustro de Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustro del monasterio
Sant Esteve de Banyoles
Claustro de Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles
Claustro del monasterio
Sant Esteve de Banyoles
Sepulcro de Arnau de Palol
Sant Esteve de Banyoles
Relieve del claustro
Sant Esteve de Banyoles
Relieve del claustro
Sant Esteve de Banyoles
Escudo de Joan de Cartellà
Sant Esteve de Banyoles
Relieve del claustro
Sant Esteve de Banyoles
Relieve de la Anunciación
Sant Esteve de Banyoles
Sepulcro de Bernat de Vallespirans
Sant Esteve de Banyoles
Lápida sepulcral de Pere de Planella
  Sant Esteve de Banyoles
Claustro de Banyoles
De una fotografía estereoscópica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
 

En 2010 se recuperó en buena parte la arqueta de Sant Martirià (1413-1453), una pieza singular del taller de los Artau de Girona, que había sido robada en 1980.

Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià
De una fotografía estereoscópica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Esteve de Banyoles
Arqueta de Sant Martirià

La iglesia aún guarda el Retablo de la Virgen de la Escala (1437-39?), obra de dimensiones importantes de Juan Antigó.

Sant Esteve de Banyoles
Retablo de la Virgen la Escala
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles
Sant Esteve de Banyoles Sant Esteve de Banyoles

Bibliografía:
-
BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906
- SANZ I ALGUACIL, Antoni. Catalunya Romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
- MOLINA I FIGUERAS, Joan i altres. Convidats d’Honor. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2009
 

Situación:

El monasterio de Sant Esteve se encuentra en el centro de Banyoles

Coordenadas GPS : N 42.120588, E 2.769075

 


Sant Esteve de Banyoles

Baldiri B. - Julio de 2011