 |
Monestirs de Catalunya |
Canonges / benedictins
|
Monestir de Sant Llorenç
de Morunys Canonges / benedictins |
|
|
|||||||||
|
Priorat benedictí El 1019 va morir l'abat Llobató i el bisbe Ermengol d’Urgell, d’acord amb la casa comtal, intervingué en el nomenament del nou abat, procedent de Sant Serni de Tavèrnoles, lloc del que va passar a dependre com a priorat, passant els membres de la comunitat a seguir la regla benedictina (1025). El 1078 el monestir fou unit al de Sant Andreu de Tresponts, i l'any següent els dos van passar a dependre de Santa Maria de Ripoll, tot i que l'oposició de Tavèrnoles va fer que Sant Llorenç seguís sota la tutela d’aquest darrer. |
|
|
||
|
|
||||
|
Canònica secular Els anys que seguiren foren de força prosperitat. A finals del segle XIII es van començar a ocupar els voltants del monestir, el que va donar origen a la fundació de la vila del mateix nom. El 1592 es va secularitzar i els membres de la comunitat van anar a Gerri. El 1593 fou creat el bisbat de Solsona passant a ser una col·legiata lligada a la nova mitra. L’església, exerceix encara les funcions parroquials, des de la fundació de la vila de Sant Llorenç. |
|
|
||
|
|
||||
|
Arquitectura De l’antic monestir es conserva la seva església, un edifici del segle XI amb tres naus separades per pilars i tres absis. Està coberta amb volta de canó a la nau central i amb voltes d’aresta les laterals. L’absis del sud es va enderrocar amb la finalitat d’aixecar la capella de la Mare de Déu dels Colls. El campanar és del segle XII, molt modificat. Al sud del temple es troba el claustre, obra del segle XVI, aixecat sobre un possible claustre anterior, potser més simple. Tot el conjunt ha estat modificat i restaurat en el decurs dels segles. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
Retaules Entre altre mobiliari, cal destacar a l’interior de l’església un conjunt de tres retaules: Retaule de l’Esperit Sant (s. XIV), de Pere Serra. Consta de tres carrers i una predel·la. Al carrer central hi ha la representació de la Pentecosta, com a tema central. A sobre, Sant Joan Evangelista a Patmos. Al carrer de l’esquerra: Casament de la Mare de Déu; Anunciació; Bateig de Jesús. Al carrer de la dreta: Prova de la beguda emmetzinada; Martiri a Porta Latina; Resurrecció de Drusiana. |
|
||
|
|
||||
| Retaule de l’Esperit Sant |
|
|
||
|
|
||||
|
||||
|
|
||||
|
Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista (s. XV), obra de Bernat Despug i Jaume Cirera. Retaule des tres carrers amb predel·la. Al carrer central hi ha la taula amb els sants titulars. A sobre, un Calvari. El carrer de l’esquerra és dedicat a Sant Miquel i té els següents compartiments: Caiguda dels àngels rebels; Miracle del Mont Gargano; Sant Miquel pesant les ànimes. Al carrer de la dreta i de dalt a baix: Naixement del Baptista; Baptisme de Jesús; Banquet d’Herodes, amb la degollació de sant Joan. A la predel·la, i d'esquerra a dreta: Sant Pere, Santa Eulàlia, la Dolorosa, Crist mort, Sant Joan Baptista, Santa Caterina d’Alexandria i Sant Pau. |
|
|
||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
||||
|
Retaule de la Mare de Déu dels Colls (1773), obra barroca que omple completament l’interior d’una capella. És obra de Josep Pujol (1734-1809). |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
||
|
Bibliografia: - Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gòtica catalana. Edicions Polígrafa. Barcelona, 1987 - Manuel Riu. Cataluna Romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1987 |
||
|
|
||
|
Situació: L'antiga canònica es troba al centre de la població |
|
|
| Baldiri B. - Maig de 2011 |
