Jean-Baptiste Lallemand (s. XIX)
Bibliothèque nationale de France
Portal de la residència abacial
Il·lustració de Tamié et les Cisterciens en Savoie (1998)
Notre-Dame de Chézery era un monestir cistercenc fundat el 1140 gràcies a la iniciativa del comte Amadeu I de Ginebra, malgrat que tradicionalment s’ha atribuït aquest fet a Amadeu III de Savoia. Per portar endavant la iniciativa, van arribar monjos vinguts de l’abadia de Fontenay (Costa d’Or), encapçalats per l’abat Lambert, considerat germà de sant Pere de Tarentesa, abat de Tamié (Savoia).
Filiació de Chézery
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Al segle XV passava per una època de decadència, que l’afectava tant econòmicament com pel que fa a la regularitat. Fou suprimida amb la Revolució, quan tornava a trobar-se en decadència. Es va enderrocar i ara només se’n conserven alguns vestigis.
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BENOÎT, Paul (1890). Histoire de l'abbaye et de la terre de Saint-Claude, vol. 1. París: Picard
- DEPÉRY, Jean-Irénée (1834). Notice sur saint Lambert et saint Roland, abbés de Chezery en Jura. Bourg: Bottier
- GUIGUE, Marie-Claude (1873). Topographie historique du département de l'Ain. Bourg-en-Bresse: Gromier Ainé
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LANCEL, Ghislain (2020). L’abbaye de Chézery (Ain). Abbés et histoire. Monastère et dépendances. Champfromier: P.C.H.
- REGAT, Christian (1998). Tamié et les Cisterciens en Savoie : l'abbatiat d'Arsène de Jougla, 1707-1727. Annecy: Académie salésienne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
L’any 1145, abans de partir cap a la Segona Croada, Étienne II de Villars († c. 1186) va donar diverses propietats al lloc de Chassagne a l’abadia de Saint-Sulpice (Ain) perquè hi fundés un nou monestir. La iniciativa no va prosperar fins al 1162, quan Étienne ja havia retornat, i el nou establiment es va convertir en una abadia cistercenca. El 1176, el papa Alexandre III li va donar el vistiplau i la va posar sota la seva protecció.
Filiació de Chassagne
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)A mitjan segle XIV es va fortificar com a protecció davant els mercenaris (routiers), que assolaven la regió. A mitjan segle XVI es va adoptar el règim de comenda, fet que va desposseir del càrrec l’abat elegit regularment. Quan va arribar la Revolució, l’abadia es trobava en plena decadència; després de ser clausurada i venuda (1794), es van anar perdent pràcticament totes les seves dependències.
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- FISQUET, Honoré (1867). La France pontificale (Gallia christiana). Vol. 8. Lyon. París: E. Repos
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MARCHAND, Frédéric (1885-1888). L’abbaye de Chassagne (1162-1791). Revue de la Société littéraire, historique et archéologique du département de l'Ain. Bourg
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
La cartoixa de Seillon està situada a Péronnas, prop de Bourg-en-Bresse, i les circumstàncies de la seva fundació són obscures. S’ha afirmat que fou instaurada al voltant del 1178 a partir d’un priorat benedictí depenent de la desapareguda abadia de Joug-Dieu (Ain), quan la comunitat va decidir seguir els costums cartoixans. Una altra versió la vincula a l’abadia d’Ambronay (Ain). Un dels seus impulsors fou Humbert de Bâgé, arquebisbe de Lió entre els anys 1148 i 1153, que es va retirar com a cartoixà, potser en aquest mateix lloc.
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
A començament del segle XIII va participar en la fundació de la cartoixa de Sélignac (Ain). En aquesta època, Humbert († 1215), membre d’aquesta comunitat, fou nomenat arquebisbe de Viena del Delfinat. Durant el segle XV va passar per un període de decadència, en part a causa d’epidèmies de pesta, i al segle següent fou víctima de la guerra, que la va arruïnar. A partir del segle XVII es va recuperar i reedificar. Fou suprimida amb la Revolució (1791) i enderrocada en la pràctica totalitat; el lloc es va convertir en un orfenat i actualment l’ocupa una escola. Només es conserven algunes construccions del pavelló d’entrada a la cartoixa.
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- BÉRARD, Alexandre (1887-1888). L'abbaye d'Ambronay. Annales de la Société d’Émulation de l’Ain. Bourg: Authier
- BEYSSAC, Jean (1927). Rapports de l’Église de Lyon et de l’ordre des chartreux. Bulletin de la Diana, vol. 22. Montbrison
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1915). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. II. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
S. Sulpitius / Saint-Sulpice-le-Vieux / S.-Sulpice de Thézillieu
(Thézillieu, Ain)
Mapa de França (Cassini de Thury, 1759-62)
Bibliothèque nationale de France
Des de començament del segle XII hi havia en aquest lloc un priorat de Cluny conegut com a Saint-Sulpice-le-Vieux. Cap al 1120, Humbert, el seu prior, el va incorporar a la Cartoixa, però a la seva mort va retornar a l’obediència benedictina. El 1130, a iniciativa d’Amadeu III de Savoia i amb la intervenció de Berlion, bisbe de Belley, va adoptar l’observança cistercenca i va passar a dependre de l’abadia de Pontigny (Yonne).
Filiació de Saint-Sulpice
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Saint-Sulpice / 1133
Abadia de Santa Maria di Falleri (Laci) / 1143
Abadia de San Martino al Cimino (Laci) / 1150
Abadia de Chassagne (Ain) / 1162
Abadia de San Sebastiano Fuori le Mura (Laci) / 1171
Des d’aquesta casa es va fundar l’abadia de Chassagne (Ain), ara desapareguda, a més d’altres tres a Itàlia. Després de la Revolució, les restes arquitectòniques es van anar perdent i actualment només se’n conserven alguns vestigis.
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BENOÎT, Paul (1890). Histoire de l'abbaye et de la terre de Saint-Claude, vol. 1. París: Picard
- DEPÉRY, Jean-Irénée (1834). Notice sur saint Lambert et saint Roland, abbés de Chezery en Jura. Bourg: Bottier
- GUIGUE, Marie-Claude (1873). Topographie historique du département de l'Ain. Bourg-en-Bresse: Gromier Ainé
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LANCEL, Ghislain (2020). L’abbaye de Chézery (Ain). Abbés et histoire. Monastère et dépendances. Champfromier: P.C.H.
- REGAT, Christian (1998). Tamié et les Cisterciens en Savoie : l'abbatiat d'Arsène de Jougla, 1707-1727. Annecy: Académie salésienne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot